EL SECRET DEL MAR GUSTAU

El secret del Mar Gustau

Hi havia una vegada, en un temps futur, una colla de nens i nenes entre deu i dotze anys. Era l'any 2061 i el món era molt diferent de com és avui en dia. Hi havia menys terra i més aigua, tot i que plovia molt menys. L'espècie havia evolucionat i els humans tenien membranes entre els dits de les mans i dels peus. Tothom sabia nedar i els vehicles estaven adaptats per a desplaçar-se per terra, mar i aire.

Un dia, aquesta colla d'amics va quedar per dormir plegats a casa d'un d'ells. Van decidir d'anar a dormir a la cabana de l'arbre que tenia en Miquel XX. Per arribar a aquella cabana s'havia d'anar en llanxa, perquè les membranes interdigitals no els hi sortien fins a l'adolescència, però com que encara eren menors d’edat no la podien conduir. Van dir als seus pares que anaven a casa de l'àvia d'una de les nenes, l'Eva YY, però en realitat van robar les claus de la llanxa del pare d'en Miquel. 

Quan es va fer fosc i l'àvia de l'Eva YY es va quedar adormida (ho sabien perquè roncava i li havia caigut la dentadura) van sortir de puntetes i, sense fer soroll, van anar cap al moll. Van pujar a la llanxa i en mitja hora ja havien arribat a la cabana. Van menjar-se unes quantes llaminadures que havien portat i van començar a explicar històries de por.

En Miquel XX va dir que el seu pare li havia explicat una llegenda sobre una capsa màgica que estava enterrada al fons del Mar Gustau, un mar molt petit a l'interior del seu país. Els nens i nenes, que l'endemà començaven les vacances, van pensar d'anar-hi a buscar-la.

Al dia següent van tornar a casa de l'àvia de l'Eva abans que sortís el sol, van fer com si haguessin dormit allà i després d'esmorzar, van anar cap a casa. Cadascú va fer el seu equipatge i va crear el seu holograma, que era una rèplica virtual d'ells mateixos i els substituirien mentre estiguessin entretinguts amb la recerca de la capsa màgica. Havien d'anar de pressa però, la durada dels hologrames estava limitada a quaranta-vuit hores.

Van quedar tots a la porta de l'hipòdrom a les dotze en punt. La majoria va arribar molt puntual i a un quart d'una ja muntaven els seus cavallets de mar cap al Mar Gustau. Podien aguantar fins a vint-i quatre hores sense oxigen sota l'aigua, però ben pensat no era tant de temps. Per això havien d'actuar amb rapidesa.

De baixada es van trobar amb un pop gegant que gairebé se'ls va cruspir, però per sort el van esquivar i finalment, al cap d'unes dues hores van arribar al fons del petit mar. Allà van veure una espècie de ciutat submarina amb un agutzil a la porta. L'agutzil els va posar una endevinalla que no van trigar gaire a resoldre i que els va donar l'accés al primer dels entrebancs en el seu camí cap a la capsa màgica: un laberint que els conduïa al temple que custodiava la capsa.

L'entrada al laberint es va obrir nomes respondre a la pregunta.

L'Eva YY i en Miquel XX van creuar una mirada i tots els amics van entrar, només entrar se'ls hi va tancar la porta de cop, i van caure tots en un parany que hi havia al terra, excepte en Miquel XX i l'Eva YY, que es van quedar a un costat del parany pels pèls. Ella va fer un crit d'esglai tan fort que va ressonar per tot el laberint,estava tot fosc però, per sort, en Miquel XX havia portat el seu supermòbil d'última generació que es podia utilitzar sota l'aigua, llavors va engegar la llanterna i van seguir el laberint.

Al cap de tres o quatre hores de camí es van trobar una esfinx que els hi va dir:

- Només us deixaré passar si em responeu una pregunta.

- D'acord – Van dir ells

- Que pesa mes... Un kilogram de palla o un kilogram de ferro?

- Això és resposta per a mi – Diu em Miquel – Pesa més un kilogram de ferro!

- NOO! Tros de burro amb potes!!! Si és un kilogram dels dos pesen el mateix – Diu l'Eva YY

- Meeeec! La vostra resposta és incorrecta, no us deixaré passar!

L'Eva començà a plorar perquè no podrien sortir mai d'aquell lloc, llavors l'esfinx la veu plorant i se'n compadeix, llavors els hi diu:

- Us donaré una última oportunitat, si feu sortir el meu somriure amagat us deixaré continuar el vostre viatge.

- D'acord aquesta vegada ho pensarem millor – Diu la Eva

- “Bob esponja es el somni de tota dona, està quadrat, i és ros” - Diu en Miquel.

Es va fer un moment de silenci, l'Eva va estar a punt de matar  en Miquel... però de sobte, l'esfinx es comença a riure com mai ningú s'havia rigut:

- JAJAJAJAJA!!! Que bo! Bé, doncs com que heu fet que tregui el meu somriure us deixaré passar.

De sobte la porta s'obre, i els dos amics continuen el seu camí sols, en travessar la porta es troben amb una cambra subterrània feta de roca, que pels costats del passadís, s'hi situava un riu gegantí, que desembocava en un gran abisme amb un salt d'aigua. A l'abisme hi havia tres ponts: un de pedra, un d'or i un de fusta. El d'or semblava el més bonic, el de pedra el més resistent i el de fusta el més vell.

Al principi van pensar que no hi hauria cap parany, però desprès de tots aquells entrebancs van pensar que potser el que semblava més resistent era en veritat el més fluix. Així doncs van agafar tres pedres i van tirar una a cada un dels ponts. El d'or es va enfonsar, el de pedra va tremolar i el de fusta es va trencar una mica.

Al final van optar pel pont de fusta i quan ja eren a punt d'arribar a l'altre extrem... Nyyec.. Nyeec... Nyeecc.. el pont va caure i amb ell els dos amics. Van començar a cridar i a    penedir-se d'haver vingut a buscar el tresor, quan de sobte... van notar un gran matalàs al seu cul, uns grans focus els hi van apuntar a la cara i van sentir...

–                                “Moltes felicitats! Moltes felicitats! Et desitgem Eva YY... moltes felicitats.

                 Es van apagar els focus i es van encendre els llums, i es va trobar amb tots i cadascun dels seus amics de l'escola: En Gerard PM, en Carles MG, en Biel BR, en Nil TP, la Nuria MG, l' Oscar BA i molts més.

                  L'Eva es va quedar molt al·lucinada, però llavors ho va entendre tot, avui era el seu aniversari! En Miquel li havia preparat tot el muntatge de la cova a “CUMPLEAÑOS FELICES PARA SIEMPRE S.A” perquè últimament trobava molt trista a l'Eva perquè feia poc que l'havia deixat el noviet i...

Així docs van celebrar la festa d'aniversari i com a regal final li van donar una capsa que posava “CAPSA  MÀGICA” , i en obrir-la, l'Eva va trobar-hi una foto de tots els seus companys de l'escola on posava “amics per sempre!”. Per ella aquell va ser el millor regal de tots, perquè el millor regal és... L'AMISTAT.